Un viatge per l'Espai

 

Reflexions d'una tarda de vacances

Estic gaudint d'uns dies de festa, i ves per on, mentre estic davant de l'ordinador, a punt d'escriure, hi ha un ambient de calma absoluta.

Davant del balcó d'una caseta de poble, la plaça de l'església, amb una gent que ha decidit dinar al carrer ha tret unes taules i unes cadires. Hi ha una música alegre de fons i enmig d'aquest panorama, em decideixo a afrontar la tasca d'escriure sobre uns enigmes i unes preguntes que la Humanitat, o almenys una part d'ella, es fa de manera més o menys quotidiana.

El fet és que els darrers descobriments ens han dut a xifrar la mida del nostre Univers en uns 90.000 milions d'anys/llum. Que significa aquesta xifra?

Doncs per començar, vull dir-vos que cada segon, la llum recorre 300.000 quilòmetres. Fen uns quants números i arrodonint, cada any, un raig de llum ressegueix 9,4 bilions de quilòmetres.

Això és, amb tots els zeros, aquest número: 9.400.000.000.000 quilòmetres

Perquè us feu una idea de l'immens que és l'Univers, avui en dia els experts consideren que per arribar a la part més externa del que es pot considerar Sistema Solar, més enllà de l'òrbita de Plutó, del cinturó de Kuiper i l'extrem més llunyà del núvol de Oort la llum tardaria aproximadament un any a travessar tot aquest espai que configura la part de l'Univers més propera a on residim tots nosaltres: l'espècie humana.

L'ordre de distància és aquest: després de l'òrbita de Plutó, ve el cinturó de Kuiper, i a uns 450.000 milions de quilòmetres de distància comença el núvol d'Oort. La part més llunyana d'aquest núvol arriba a un any – llum, com ja he dit abans, i l'estrella més propera a nosaltres és Alfa Centauri, a 4,3 anys – llum de distància.

Si continuem ficant tots els zeros: 40.681.440.000.000 quilòmetres.

Per simplificar 40 bilions i escaig de quilòmetres.

Una pregunta que ara ens podríem fes és la següent:

Quin és el giny construït per la Humanitat que ha arribat més lluny?

Doncs és el Voyager 1, que porta recorreguts més de 24.000 milions de quilòmetres en 46 anys. Aquesta distància, a la velocitat de la llum seria recorreguda en uns 80.000 segons. Un dia té 86.400 segons.

Conclusió: un raig de llum tarda menys d'un dia en recórrer el que el Voyager 1 ha recorregut en 46 anys.

Com n'és de gran el que veiem al Cel?

Però la resposta a la següent pregunta és demolidora:

Quina distància ha recorregut la presència humana dins del nostre Univers?

Doncs solament la distància de la Terra a la Lluna, que és de 384.000 quilòmetres, trajecte que les missions Apol·lo recorrien en uns 4 dies i que la llum recorre en 1,3 segons.

Això pot desanimar-nos per diversos motius:

La nostra espècie és realment apta per explorar l'espai o tenim massa limitacions físiques?

Si la resposta a aquesta pregunta és negativa, com podria la nostra tecnologia suplir les nostres mancances?

Seria possible forçar l'evolució de la nostra espècie a individus no dependents de la matèria ni d'un suport físic biològic com el que coneixem per propagar-nos a nosaltres o a les nostres consciències per l'Espai?

Perquè reflexioneu mentre arriba la segona part d'aquest escrit, aquí va la magnitud última coneguda:

90.000 milions d'anys/llum x 9,4 bilions de quilòmetres = 8,1 x 1023 quilòmetres.

Això és, amb tots els zeros: 810.000.000.000.000.000.000.000 quilòmetres.

Recordeu: La presència humana només ha recorregut l'espai que la llum recorre en un segon i tres dècimes.

Quins són els reptes i quines les preguntes que us venen al cap?

Prometo una segona part...